[Històries de la mar] [El conte del peix La meva vida secreta com a plàncton] Com he arribat fins aquí? Doncs bé, és una història més estranya del que pugueu imaginar. Vaig venir d’un món de nòmades, un lloc que pocs humans han vist mai. El món del plàncton. Vaig venir d’un lot de milions d’ous dels que vam sobreviure pocs. Quan vaig convertir-me en larva, em movia amb altres sers errants. [“Plàncton” ve del grec “planktos” que significa errant] Els meus companys eren de mides variades, des d’algues i bacteris petits fins a animals més llargs que una balena blava. Vaig compartir la meva guarderia amb altres embrions i juvenils, des de cloïsses i crancs fins a eriçons marins i anemones. (So molt agut) Als animals errants, ens anomenen zooplàncton. Els animals més comuns aquí són copèpodes i krill (Brunzit) Podríeu buscar per tot el món, però no trobaríeu un lloc més divers que la casa on vaig créixer. Una culleradeta d’aigua de mar pot contenir més d’un milió de criatures vives. No obstant, pot ser una existència bastant dura. Aquí en neixen bilions, però pocs arriben a adults. Pot ser que no sigui més gran que el cap d’una agulla, però aquesta larva de cranc és el pitjor malson del cuc fletxa. (Sorolls de cops) (Brunzit) Entre carnívors, les batalles èpiques són tan sols una manera d’obtenir menjar. Però el poder real d’aquest lloc prové del fitoplàncton. Vida unicel·lular que transforma llum solar i diòxid de carboni en or comestible. El fitoplàncton és la base de la cadena alimentària més gran del món. Durant la nit, molts animals com jo pugen des de les profunditats per alimentar-se d’aquest festí propulsat pel sol. (So de maraca) Formava part de la migració diària d’éssers vius més gran de la Terra. Durant el dia, retornava cap a la foscor on convivia amb els companys més estranys. (Brunzit agut) (So d’aleteig) Caníbals, com aquest mol·lusc papallona, que es menja els seus parents. I ctenòfors, que baten els cilis com pestanyes irisades. Alguns atrapen la seva presa amb tentacles enganxosos, mentre altres simplement fan un mos dels seus cosins. I sifonòfors que atrapen preses amb esquers tòxics. Però el meu preferit és el crustaci Phronima. El seu aspecte monstruós va inspirar la pel·lícula “Aliens”. Pot agafar trossets amb els seus pèls durs, però prefereix preses més grans, com les salpes. Amb dos jocs d’ulls, aquesta femella ronda per les aigües profundes. Un cop té la seva presa, té un dels comportaments més estranys de tot el regne animal. Amb parts del cos de les seves víctimes, encaixa delicadament una casa en forma de bota que alimentarà els seus petits fins que puguin sortir i sobreviure sols. El millor de tot, és un mos perfecte per a peixets com jo. Aquí entre el plàncton, la xarxa tròfica està tan embolicada i és tan complicada, que ni els científics saben qui menja a qui. Però jo ho sé. Al menys ara sabeu una mica de la meva història. Soc molt més que que tan sols un àpat suculent.
[Stories from the Sea] [Fish Tale My Secret Life as Plankton] How did I get here? Well, it's a stranger story than you might think. I came from a world of drifters, a place few humans have ever seen. The world of plankton. I came from a batch of a million eggs, and only a few of us survived. When I became a larva, I moved among other drifters. ["Plankton" comes from the Greek "planktos" for wandering] My fellow plankton came in all sizes, from tiny algae and bacteria to animals longer than a blue whale. I shared my nursery with other embryos and juveniles, from clams and crabs to sea urchins and anemones. (High pitch sound) We drifting animals are called zooplankton. The most common animals here are copepods and krill. (Buzzing) You could search the world over, but you'd never find a place more diverse than my childhood home. A teaspoon of seawater can contain more than a million living creatures. It can be a pretty tough existence, though. Trillions are born here, but only a few make it to adulthood. He may be no larger than a pin head, but this crab larva is an arrow worm's worst nightmare. (Bumping noises) (Buzzing) Epic battles between carnivores like these are just one way to get food. But the real powers of this place come from phytoplankton. Single-celled life that transforms sunlight and carbon dioxide into edible gold. Phytoplankton are the base for the largest food web in the world. During the night, many animals like me would rise up from the depths to feed on this sun-powered feast. (Maraca sound) I was part of the largest daily migration of life on Earth. During the day, I'd return to the darkness, where I'd join my bizarre companions. (High pitch buzz) (Flapping noises) Cannibals, like this sea butterfly mollusk, that eats its next of kin. And comb jellies, that beat cilia like rainbowed eyelashes. Some of these snare their prey with sticky tentacles, while others just take a bite out of their cousins. And siphonophores that catch prey with toxic fishing lures. But my favorite would have to be the crustacean Phronima. Its monstrous looks inspired the movie "Aliens." It can catch tiny bits in its bristles, but prefers larger prey like salps. With two sets of eyes, this female prowls the deeper water. Prey in hand, she performs one of the strangest behaviors in the entire animal kingdom. With body parts from her victims, she delicately assembles a barrel-like home feeding her young until they can drift off and survive on their own. Best of all, they make the perfect snack for a small fish like me. Here among the plankton, the food web is so tangled and complex, even scientists don't know who eats whom. But I do. At least now you know a bit of my story. There's so much more to me than just a tasty meal.