Primer de tot, m'agradaria demanar perdó perquè no tinc cap tipus de presentació de PowerPoint. Així que el que faré és que, de tant en tant, faré aquest gest, i en un moment de democràcia PowerPoint, podeu imaginar-vos el que us agradaria veure.
I'd like to apologize, first of all, to all of you because I have no form of PowerPoint presentation. So what I'm going to do is, every now and again, I will make this gesture, and in a moment of PowerPoint democracy, you can imagine what you'd like to see.
Faig un programa de ràdio. El programa es diu "La Gàbia de Micos Infinits". Va de ciència, va de racionalisme. Per tant, rebem moltes queixes cada setmana; queixes incloent-ne una que rebem molt sovint, que diu que el propi títol, "La Gàbia de Micos Infinits", celebra la idea de la vivisecció. Els hem deixat molt clar a aquesta gent que una gàbia infinita de micos té molt d'espai.
I do a radio show. The radio show is called "The Infinite Monkey Cage." It's about science, it's about rationalism. So therefore, we get a lot of complaints every single week -- complaints including one we get very often, which is to say the very title, "Infinite Monkey Cage," celebrates the idea of vivisection. We have made it quite clear to these people that an infinite monkey cage is roomy.
(Riure)
(Laughter)
També hi va haver una altra persona que va dir: "La idea de 'La Gàbia de Micos Infinits' és ridícula. Un nombre infinit de micos no podria escriure mai les obres de Shakespeare. Ho sabem perquè es va fer un experiment". Sí, van donar una màquina d'escriure a 12 micos durant una setmana, i després d'una setmana, només l'havien feta servir de lavabo.
We also had someone else who said, "'The Infinite Monkey Cage' idea is ridiculous. An infinite number of monkeys could never write the works of Shakespeare. We know this because they did an experiment." Yes, they gave 12 monkeys a typewriter for a week, and after a week, they only used it as a bathroom.
(Riure)
(Laughter)
L'element principal, la queixa principal que rebem ―i és la que trobo més preocupant― és la gent que diu: "Oh, per què insistiu en destruir la màgia? Introduïu la ciència, i això destrueix la màgia". Bé, jo sóc graduat en arts; m'encanten els mites i la màgia i l'existencialisme i l'odi cap a un mateix. Em dedico a això. Però tampoc no entenc com la ciència destrueix la màgia. Crec que tota la màgia que la ciència ens pot prendre és substituïda per una cosa igual de meravellosa.
So the main element though, the main complaint we get -- and one that I find most worrying -- is that people say, "Oh, why do you insist on ruining the magic? You bring in science, and it ruins the magic." Now I'm an arts graduate; I love myth and magic and existentialism and self-loathing. That's what I do. But I also don't understand how it does ruin the magic. All of the magic, I think, that may well be taken away by science is then replaced by something as wonderful.
L'astrologia, per exemple: com molts racionalistes, sóc Pisces. (Riure) Bé, en l'astrologia… eliminem la idea banal que la teva vida pugui ser predita; que, potser avui, coneixeràs un home amb sort que porta un barret. Això està superat. Però si volem mirar al cel i veure-hi prediccions, encara podem. Podem veure prediccions de galàxies formant-se, de galàxies col·lisionant unes amb les altres, de nous sistemes solars. Això és meravellós. Si el Sol pogués un dia ―i de fet la Terra― si la Terra pogués llegir el seu propi mapa astral, el seu mapa astrològic, un dia hi diria: "No és bon dia per a fer plans. Se t'empassarà un gegant vermell".
Astrology, for instance: like many rationalists, I'm a Pisces. (Laughter) Now astrology -- we remove the banal idea that your life could be predicted; that you'll, perhaps today, meet a lucky man who's wearing a hat. That is gone. But if we want to look at the sky and see predictions, we still can. We can see predictions of galaxies forming, of galaxies colliding into each other, of new solar systems. This is a wonderful thing. If the Sun could one day -- and indeed the Earth, in fact -- if the Earth could read its own astrological, astronomical chart, one day it would say, "Not a good day for making plans. You'll been engulfed by a red giant."
I això per mi també, que si penseu que estic preocupat per perdre mons, bé la Teoria dels Universos Paral·lels ―una de les idees més boniques, fascinants, a vegades terrorífiques de la interpretació de la mecànica quàntica― és una cosa meravellosa. Que cada persona que és aquí, cada decisió que heu pres avui, cada decisió que heu pres a la vostra vida, realment no l'heu presa, però de fet, cada permutació d'aquelles decisions es realitza, cada una va a un univers nou. És una idea meravellosa. Si mai penses que la teva vida és una porqueria, sempre has de recordar que hi ha un altre tu que ha pres decisions molt pitjors. (Riure) Si mai penses: "Ah, vull acabar amb tot". no ho facis. Recorda que en la gran majoria d'universos, per començar, ni tant sols existeixes. Això per mi, en la seva manera estranya, és molt, molt reconfortant.
And that to me as well, that if you think I'm worried about losing worlds, well Many Worlds theory -- one of the most beautiful, fascinating, sometimes terrifying ideas from the quantum interpretation -- is a wonderful thing. That every person here, every decision that you've made today, every decision you've made in your life, you've not really made that decision, but in fact, every single permutation of those decisions is made, each one going off into a new universe. That is a wonderful idea. If you ever think that your life is rubbish, always remember there's another you that's made much worse decisions than that. (Laughter) If you ever think, "Ah, I want to end it all," don't end it all. Remember that in the majority of universes, you don't even exist in the first place. This to me, in its own strange way, is very, very comforting.
Ara bé, la reencarnació, una altra cosa eliminada: la vida després de la mort. Però no s'ha eliminat. La ciència diu en realitat que viurem per sempre. Bé, hi ha una condició. Realment no viurem per sempre. Vosaltres no viureu per sempre. La consciència, el que us fa ser com sou, el que em fa ser com sóc… això desapareixerà. Però cada una de les coses de què estem fets, cada un dels nostres àtoms, ha creat ja una miríada de coses diferents i seguirà creant una miríada de coses noves. Hem sigut muntanyes i pomes i púlsars i els genolls d'altres persones. Qui sap, potser un dels teus àtoms va ser part del genoll de Napoleó. Això és una cosa bona. Al contrari que els ocupants de l'univers, l'univers en si mateix no és malgastador. Som totalment reciclables. I quan morim, ni tan sols ens han de posar en diferents bosses de brossa. Això és una cosa meravellosa.
Now reincarnation, that's another thing gone -- the afterlife. But it's not gone. Science actually says we will live forever. Well, there is one proviso. We won't actually live forever. You won't live forever. Your consciousness, the you-ness of you, the me-ness of me -- that gets this one go. But every single thing that makes us, every atom in us, has already created a myriad of different things and will go on to create a myriad of new things. We have been mountains and apples and pulsars and other people's knees. Who knows, maybe one of your atoms was once Napoleon's knee. That is a good thing. Unlike the occupants of the universe, the universe itself is not wasteful. We are all totally recyclable. And when we die, we don't even have to be placed in different refuse sacs. This is a wonderful thing.
Per mi, entendre no elimina la meravella i l'alegria. Per exemple, la meva dona em podria mirar i dir-me, "Per què m'estimes?" I jo puc mirar-la als ulls amb tota honestitat i dir, "Perquè les nostres feromones van combinar amb els nostres receptors olfactius." (Riure) Encara que probablement també diré alguna cosa sobre el seu cabell, així com de la personalitat. I això és una cosa meravellosa. L'amor no mor encara que l'entengui.
Understanding, to me, does not remove the wonder and the joy. For instance, my wife could turn to me and she may say, "Why do you love me?" And I can with all honesty look her in the eye and say, "Because our pheromones matched our olfactory receptors." (Laughter) Though I'll probably also say something about her hair and personality as well. And that is a wonderful thing there. Love does not die because of that thing.
El dolor no marxa tampoc. Això és una cosa terrible, encara que entenc el dolor. Si algú em dóna un cop de puny ―i a causa de la meva personalitat, això s'ha convertit recentment en un esdeveniment regular― entenc d'on ve el dolor. És bàsicament un impuls a l'energia on el vector de quatre és constant; això és el que és. Però en cap moment puc reaccionar i fer, "Ah! És la millor constant de quatre vectors d'impuls a l'energia que tens?" No, simplement escupo una dent.
Pain doesn't go away either. This is a terrible thing, even though I understand pain. If someone punches me -- and because of my personality, this is recently a regular occurrence -- I understand where the pain comes from. It is basically momentum to energy where the four-vector is constant -- that's what it is. But at no point can I react and go, "Ha! Is that the best momentum-to-energy fourth vector constant you've got?" No, I just spit out a tooth.
(Riure)
(Laughter)
I això és totes aquestes coses diferents; l'amor pel meu fill. Tinc un fill que es diu Archie. Tinc molta sort, perquè és millor que tots els altres nens. Ja sé que vosaltres no ho penseu. Potser teniu els vostres propis fills i penseu: "Oh no, el meu fill és millor". Aquesta és la meravella de l'evolució: la predilecció per creure que el nostre fill és millor. Ara bé, mirat de moltes maneres, això és només qüestió de supervivència. El fet que veiem aquí és el vehícle pels nostres gens, i per tant l'estimem. Però no ens adonem d'això; simplement estimem incondicionalment. Això és una cosa meravellosa. De totes maneres he de dir que el meu fill és el millor i que és millor que els vostres fills. He fet alguns experiments.
And that is all of these different things -- the love for my child. I have a son. His name is Archie. I'm very lucky, because he's better than all the other children. Now I know you don't think that. You may well have your own children and think, "Oh no, my child's best." That's the wonderful thing about evolution -- the predilection to believe that our child is best. Now in many ways, that's just a survival thing. The fact we see here is the vehicle for our genes, and therefore we love it. But we don't notice that bit; we just unconditionally love. That is a wonderful thing. Though I should say that my son is best and is better than your children. I've done some tests.
I totes aquestes coses per mi donen tanta felicitat i entusiasme i atoniment. Fins i tot la mecànica quàntica pot donar-te una excusa per feines de casa mal fetes, per exemple. Potser has estat a casa sol durant una setmana. La casa està en unes condicions terribles. La teva parella és apunt de tornar. Penses, què faig? Res. Tot el que has de fer és, quan ella entri, fent servir una interpretació de mecànica quàntica, dir: "Ho sento moltíssim. He deixat d'observar la casa durant un moment, i quan l'he observat un altre cop, tot això havia passat". (Riure) Aquest és el fort principi antròpic de l'aspiradora.
And all of these things to me give such joy and excitement and wonder. Even quantum mechanics can give you an excuse for bad housework, for instance. Perhaps you've been at home for a week on your own. You house is in a terrible state. Your partner is about to return. You think, what should I do? Do nothing. All you have to do is, when she walks in, using a quantum interpretation, say, "I'm so sorry. I stopped observing the house for a moment, and when I started observing again, everything had happened." (Laughter) That's the strong anthropic principle of vacuuming.
Per mi, és una cosa molt, molt important. Fins i tot en el meu viatge fins aquí; la felicitat que sento cada cop que vinc. Si hi penses realment, elimines el mite i encara hi queda una cosa meravellosa. Estic en un tren. Cada cop que inspiro, estic inspirant un milió de mil milions de mil milions d'àtoms d'oxigen. Estic assegut en una cadira. Encara que sé que la cadira està feta d'àtoms i que és, per tant, majoritàriament espai buit, la trobo còmoda. Miro per la finestra i m'adono que cada cop que em paro a mirar per la finestra, enquadrada en la finestra, siguem on siguem, estic observant més vida de la que hi ha a la resta de l'univers conegut més enllà del planeta Terra. Si aneu als zoològics de Saturn o de Júpiter, us decebreu. I m'adono que estic observant això amb el cervell, el cervell humà, la cosa més complexa que existeix dins l'univers conegut. Això, per mi, és una cosa increïble. I sabeu què, potser és suficient.
For me, it's a very, very important thing. Even on my journey up here -- the joy that I have on my journey up here every single time. If you actually think, you remove the myth and there is still something wonderful. I'm sitting on a train. Every time I breathe in, I'm breathing in a million-billion-billion atoms of oxygen. I'm sitting on a chair. Even though I know the chair is made of atoms and therefore actually in many ways empty space, I find it comfortable. I look out the window, and I realize that every single time we stop and I look out that window, framed in that window, wherever we are, I am observing more life than there is in the rest of the known universe beyond the planet Earth. If you go to the safari parks on Saturn or Jupiter, you will be disappointed. And I realize I'm observing this with the brain, the human brain, the most complex thing in the known universe. That, to me, is an incredible thing. And do you know what, that might be enough.
Steven Weinberg, el guanyador del premi Nobel, va dir una vegada: "Com més comprensible sembla l'univers, menys sentit sembla tenir". Ara bé, per alguns, això sembla que porta a una idea de nihilisme. Però per mi, no ho fa. És una cosa meravellosa. Estic content que l'univers no tingui sentit. Vol dir que si arribo al final de la meva vida, l'univers no em pot mirar i fer: "Què has estat fent, idiota? Aquest no és l'objectiu". Puc crear el meu propi objectiu. Podeu crear el vostre propi objectiu. Tenim el poder individual de dir: "Això és el que vull fer". I en un univers sense sentit, això, per mi, és una cosa meravellosa. He escollit fer bromes estúpides sobre mecànica quàntica i sobre la Interpretació de Copenhaguen. Tu, m'imagino, pots fer coses molt millors amb el teu temps.
Steven Weinberg, the Nobel laureate, once said, "The more the universe seems comprehensible, the more it seems pointless." Now for some people, that seems to lead to an idea of nihilism. But for me, it doesn't. That is a wonderful thing. I'm glad the universe is pointless. It means if I get to the end of my life, the universe can't turn to me and go, "What have you been doing, you idiot? That's not the point." I can make my own purpose. You can make your own purpose. We have the individual power to go, "This is what I want to do." And in a pointless universe, that, to me, is a wonderful thing. I have chosen to make silly jokes about quantum mechanics and the Copenhagen interpretation. You, I imagine, can do much better things with your time.
Moltes gràcies. Adéu.
Thank you very much. Goodbye.
(Aplaudiments)
(Applause)