La teva empresa inicia una cerca per omplir una plaça disponible. Les sol·licituds arriben a raudals i els candidats qualificats s'identifiquen. Ara comença l'elecció. Persona A: universitat d'Ivy League, tot 10, currículum impecable, recomanacions excel·lents. El millor que hi ha. Persona B: universitat pública, ha canviat força de feina i ha treballat en coses estranyes com caixera i cambrera cantant. Però recordem: ambdós estàn qualificats. I jo us pregunto: A qui aneu a escollir?
Your company launches a search for an open position. The applications start rolling in, and the qualified candidates are identified. Now the choosing begins. Person A: Ivy League, 4.0, flawless resume, great recommendations. All the right stuff. Person B: state school, fair amount of job hopping, and odd jobs like cashier and singing waitress. But remember -- both are qualified. So I ask you: who are you going to pick?
Junt amb els meus companys, hem creat termes oficials per descriure dues categories ben diferenciades de candidats. La persona A és "la cullereta de plata", la que clarament ha gaudit d'avantatges i estava destinada a l'èxit. La persona B és "la lluitadora", la que ha hagut d'afrontar adversitats descomunals per arribar al mateix punt. Acabes d'escoltar a la directora de recursos humans referir-se a persones com a culleretes i lluitadores
My colleagues and I created very official terms to describe two distinct categories of candidates. We call A "the Silver Spoon," the one who clearly had advantages and was destined for success. And we call B "the Scrapper," the one who had to fight against tremendous odds to get to the same point. You just heard a human resources director refer to people as Silver Spoons and Scrappers --
(Riure)
(Laughter)
cosa que no és políticament correcta i sona un mica crítica. Però, abans que em revoquin el certificat de recursos humans...
which is not exactly politically correct and sounds a bit judgmental. But before my human resources certification gets revoked --
(Riure)
(Laughter)
deixeu que m'expliqui.
let me explain.
Un currículum conta una història. Amb els anys, he après alguna cosa sobre les persones, les experiències de les quals semblen un cobertor de pedaços, que em fa detindre'm i considerar-les abans de llençar el seu currículum. Una sèrie de treballs estranys pot indicar incoherència, manca de concentració i persona imprevisible. O pot senyalar una lluita compromesa contra qualsevol obstacle. Com a mínim, la persona lluitadora mereix una entrevista.
A resume tells a story. And over the years, I've learned something about people whose experiences read like a patchwork quilt, that makes me stop and fully consider them before tossing their resumes away. A series of odd jobs may indicate inconsistency, lack of focus, unpredictability. Or it may signal a committed struggle against obstacles. At the very least, the Scrapper deserves an interview.
Que quedi clar, que no tinc res en contra de la cullereta de plata: ser admès i graduar-se en una universitat d'èlit requereix molt d'esforç i sacrifici. Però si tota la teva vida ha sigut organitzada cap a l'èxit, com faràs cara als moments difícils? Algú a qui vaig contractar sentia que, com que va anar a una universitat d'èlit, hi havia determinades tasques que eren inferiors a ell, com fer treballs manuals puntuals per entendre millor una operació. Al final, va dimitir. Per altra banda, què passa si tota la teva vida està destinada al fracàs però, de fet, acabes tenint èxit?
To be clear, I don't hold anything against the Silver Spoon; getting into and graduating from an elite university takes a lot of hard work and sacrifice. But if your whole life has been engineered toward success, how will you handle the tough times? One person I hired felt that because he attended an elite university, there were certain assignments that were beneath him, like temporarily doing manual labor to better understand an operation. Eventually, he quit. But on the flip side, what happens when your whole life is destined for failure and you actually succeed?
Us vull animar a que entrevisteu al lluitador. Sé molt sobre aquest tema perquè jo sóc una lluitadora. Abans que jo nasqués, a mon pare li van diagnosticar esquizofrènia paranoide i les feines no li duraven malgrat tenir una ment brillant. La nostra vida era part "Niu del cucut", part "Despertar" i part "Una ment meravellosa".
I want to urge you to interview the Scrapper. I know a lot about this because I am a Scrapper. Before I was born, my father was diagnosed with paranoid schizophrenia, and he couldn't hold a job in spite of his brilliance. Our lives were one part "Cuckoo's Nest," one part "Awakenings" and one part "A Beautiful Mind."
(Riure)
(Laughter)
Sóc la quarta de cinc fills criats per una mare soltera a un barri complicat de Brooklyn, Nova York. Mai vam posseir una casa, ni un cotxe, ni una rentadora, i durant gran part de la meva infància ni tan sols vam tenir telèfon. Així que estava molt motivada a entendre la relació entre l'èxit empresarial i els lluitadors perquè la meva vida podria haver tingut resultats molt diferents. A mesura que coneixia empresaris d'èxit i llegia perfils de líders poderosos, vaig adonar-me de coses en comú.
I'm the fourth of five children raised by a single mother in a rough neighborhood in Brooklyn, New York. We never owned a home, a car, a washing machine, and for most of my childhood, we didn't even have a telephone. So I was highly motivated to understand the relationship between business success and Scrappers, because my life could easily have turned out very differently. As I met successful business people and read profiles of high-powered leaders, I noticed some commonality.
Molts havien passat necessitats al principi, des de pobresa, abandonament, mort d'un dels pares quan eren petits, fins a incapacitat d'aprenentatge, alcoholisme i violència. La pensament convencional ens diu que els traumes condueixen al patiment i s'ha centrat molt en la disfunció resultant. Però durant estudis de disfunció, les dades revelaren resultats inesperats. Inclús les pitjors circumstancies poden portar al creixement i la transformació. S'ha descobert un fenomen extraordinari i que contradiu al sentit comú que els científics anomenen Creixement Post Traumàtic.
Many of them had experienced early hardships, anywhere from poverty, abandonment, death of a parent while young, to learning disabilities, alcoholism and violence. The conventional thinking has been that trauma leads to distress, and there's been a lot of focus on the resulting dysfunction. But during studies of dysfunction, data revealed an unexpected insight: that even the worst circumstances can result in growth and transformation. A remarkable and counterintuitive phenomenon has been discovered, which scientists call Post Traumatic Growth.
En un estudi designat a mesurar els efectes de l'adversitat en nens en risc, d'entre un subconjunt de 698 nens que han experimentat les condicions més dures i extremes, una bona tercera part ha arribat a tenir vides productives i plenes d'èxit. Malgrat tot i contra grans adversitats, van tenir èxit. Una tercera part!
In one study designed to measure the effects of adversity on children at risk, among a subset of 698 children who experienced the most severe and extreme conditions, fully one-third grew up to lead healthy, successful and productive lives. In spite of everything and against tremendous odds, they succeeded. One-third.
Per exemple, aquest currículum. Els pares d'aquest noi el donen en adopció. Mai acaba la universitat. Canvia força sovint de feina, se'n va a viure a la Índia un any, i, per a rematar, té dislèxia. Contractaríeu a aquest noi? S'anomena Steve Jobs.
Take this resume. This guy's parents give him up for adoption. He never finishes college. He job-hops quite a bit, goes on a sojourn to India for a year, and to top it off, he has dyslexia. Would you hire this guy? His name is Steve Jobs.
En un estudi sobre els emprenedors amb més èxit del món, resulta que un nombre desproporcionat d'aquests té dislèxia. Als Estats Units, el 35% dels emprenedors estudiats tenia dislèxia. El més extraordinari és que aquells emprenedors que pateixen creixement post traumàtic, ara veuen la seva discapacitat d'aprenentatge com una dificultat desitjable que els dóna un avantatge perquè els va fer escoltar millor i prendre més atenció als detalls. No pensen que són qui són malgrat les adversitats, saben que són qui són gràcies a les adversitats. Accepten els seus traumes i misèries com a elements clau de la persona en qui s'han convertit i saben que sense aquestes experiències, potser no haurien desenvolupat el múscul i el valor necessaris per a tenir èxit.
In a study of the world's most highly successful entrepreneurs, it turns out a disproportionate number have dyslexia. In the US, 35 percent of the entrepreneurs studied had dyslexia. What's remarkable -- among those entrepreneurs who experience post traumatic growth, they now view their learning disability as a desirable difficulty which provided them an advantage because they became better listeners and paid greater attention to detail. They don't think they are who they are in spite of adversity, they know they are who they are because of adversity. They embrace their trauma and hardships as key elements of who they've become, and know that without those experiences, they might not have developed the muscle and grit required to become successful.
A un dels meus companys li va canviar la vida per complet a causa de la revolució cultural xinesa de 1966. Als 13 anys, els seus pares van ser reallotjats al camp, es van tancar les escoles i es va quedar sol a Beijing a compondre-se-les fins els 16, quan aconseguí una feina a una fàbrica de roba. Però, en lloc d'acceptar el seu destí, es va proposar continuar amb la seva educació. Onze anys després, quan va canviar el panorama polític, va sentir parlar d'un examen molt selectiu d'accés a la universitat. Va tenir tres mesos per aprendre el pla d'estudis de l'escola i l'institut. Així que, cada dia arribava a casa des de la fàbrica, feia una migdiada, estudiava fins les 4, tornava a la feina i repetia aquest cicle cada dia durant tres mesos. Ho va fer, ho va aconseguir. El compromís per la seva educació era ferm i mai va perdre l'esperança. Avuí té un màster i les seves filles s'han graduat a Cornell i Harvard.
One of my colleagues had his life completely upended as a result of the Chinese Cultural Revolution in 1966. At age 13, his parents were relocated to the countryside, the schools were closed and he was left alone in Beijing to fend for himself until 16, when he got a job in a clothing factory. But instead of accepting his fate, he made a resolution that he would continue his formal education. Eleven years later, when the political landscape changed, he heard about a highly selective university admissions test. He had three months to learn the entire curriculum of middle and high school. So, every day he came home from the factory, took a nap, studied until 4am, went back to work and repeated this cycle every day for three months. He did it, he succeeded. His commitment to his education was unwavering, and he never lost hope. Today, he holds a master's degree, and his daughters each have degrees from Cornell and Harvard.
Als lluitadors els impulsa la creença que l'única persona sobre la que un té control absolut és un mateix. Quan les coses no surten bé, es pregunten: "Què puc canviar per obtenir un millor resultat?". Tenen un sentit per als objectius que evita que es rendeixin. Si has sobreviscut a la pobresa, a un pare boig i a diversos atracaments penses, "reptes de negocis?
Scrappers are propelled by the belief that the only person you have full control over is yourself. When things don't turn out well, Scrappers ask, "What can I do differently to create a better result?" Scrappers have a sense of purpose that prevents them from giving up on themselves, kind of like if you've survived poverty, a crazy father and several muggings, you figure, "Business challenges? --
(Riure)
(Laughter)
De debò? Això es bufar i fer ampolles. Amb això, puc".
Really? Piece of cake. I got this."
(Riure)
(Laughter)
Cosa em recorda... Humor. Els lluitadors saben que l'humor ajuda a superar temps difícils i que el riure contribueix a canviar la perspectiva.
And that reminds me -- humor. Scrappers know that humor gets you through the tough times, and laughter helps you change your perspective.
I finalment, estan les relacions. Aquells qui superen les adversitats, no ho fan tot sols. En algún moment durant el camí, troben persones que treuen el millor d'ells i que han invertit en el seu èxit. Tenir algú amb qui pots comptar passi el que passi és essencial per superar l'adversitat. Jo vaig tenir sort. Durant la meva primera feina, no tenia cotxe, així que travessava dos ponts en el cotxe d'una dona que era l'assistent del president. Ella m'observava treballar i m'animava a centrar-me en el meu futur i no donar-li voltes al passat. Durant la meva vida he conegut molta gent que m'ha donat valoracions brutalment honestes, consells i que m'ha fet de mentora. A ells no els importa que treballés com a cambrera cantant per poder pagar-me la universitat.
And finally, there are relationships. People who overcome adversity don't do it alone. Somewhere along the way, they find people who bring out the best in them and who are invested in their success. Having someone you can count on no matter what is essential to overcoming adversity. I was lucky. In my first job after college, I didn't have a car, so I carpooled across two bridges with a woman who was the president's assistant. She watched me work and encouraged me to focus on my future and not dwell on my past. Along the way I've met many people who've provided me brutally honest feedback, advice and mentorship. These people don't mind that I once worked as a singing waitress to help pay for college.
(Riure)
(Laughter)
Us deixaré amb una valoració final molt valuosa. Les empreses compromeses amb la diversitat i les pràctiques inclusives tendeixen a ajudar als lluitadors i a superar en gran mesura als seus companys. Segons Diversitylnc, un estudi de les seves millors 50 empreses sobre la diversitat superava l'índex de Standard & Poor 500 en un 25%.
I'll leave you with one final, valuable insight. Companies that are committed to diversity and inclusive practices tend to support Scrappers and outperform their peers. According to DiversityInc, a study of their top 50 companies for diversity outperformed the S&P 500 by 25 percent.
Així doncs, tornem a la meva pregunta inicial. Per qui aneu a apostar, per la cullereta de plata o pel lliutador? Jo dic que trieu al competidor subestimat que té com a armes secretes la passió i la determinació.
So back to my original question. Who are you going to bet on: Silver Spoon or Scrapper? I say choose the underestimated contender, whose secret weapons are passion and purpose.
Contracteu al lluitador.
Hire the Scrapper.
(Aplaudiment)
(Applause)