Alguns dels records més meravellosos de la meva infància són de passar temps amb la meva àvia Mamar, a la casa on vivíem quatre famílies a Brooklyn, Nova York. El seu pis era un oasi. Era un lloc on podia prendre una tassa de cafè, que en realitat era llet calenta amb un simple toc de cafeïna. Ella estimava la vida. I encara que ella treballava en una fàbrica, va estalviar els seus cèntims i va viatjar a Europa. I recorde mirar aquelles fotos amb ella i després ballar amb ella la seva música favorita.
Some of my most wonderful memories of childhood are of spending time with my grandmother, Mamar, in our four-family home in Brooklyn, New York. Her apartment was an oasis. It was a place where I could sneak a cup of coffee, which was really warm milk with just a touch of caffeine. She loved life. And although she worked in a factory, she saved her pennies and she traveled to Europe. And I remember poring over those pictures with her and then dancing with her to her favorite music.
I més tard, quan jo tenia 8 anys i ella 60 les coses van canviar. Ella ja no va treballar ni viatjar. Ja no va ballar. Ja no hi van haver més cafès. La meva mare faltava a la feina per a portar-la a metges que no podien fer un diagnòstic. I el meu pare, que treballava de nits, passava cada vesprada amb ella, només per assegurar-se que menjava.
And then, when I was eight and she was 60, something changed. She no longer worked or traveled. She no longer danced. There were no more coffee times. My mother missed work and took her to doctors who couldn't make a diagnosis. And my father, who worked at night, would spend every afternoon with her, just to make sure she ate.
La seva atenció va començar a consumir la nostra família. I quan es va poder fer un diagnòstic, ella ja es trobava en una espiral profunda.
Her care became all-consuming for our family. And by the time a diagnosis was made, she was in a deep spiral.
Ara molts de vosaltres reconeixereu els seus símptomes. La meva àvia tenia depressió. Una depressió profunda i que alterava la seva vida, de la qual mai no es va recuperar. I en aquells temps, quasi no se sabia res sobre la depressió.
Now many of you will recognize her symptoms. My grandmother had depression. A deep, life-altering depression, from which she never recovered. And back then, so little was known about depression.
Però encara avui dia, 50 anys després, encara hi ha molt més per aprendre. Avui, sabem que les dones son un 70 per cent més propenses a patir depressió al llarg de les seves vides comparades amb els homes. I encara amb aquesta alta prevalença, entre el 30 i el 50 per cent de les vegades no es diagnostica correctament a les dones.
But even today, 50 years later, there's still so much more to learn. Today, we know that women are 70 percent more likely to experience depression over their lifetimes compared with men. And even with this high prevalence, women are misdiagnosed between 30 and 50 percent of the time.
Ara sabem que les dones són més propenses a experimentar els símptomes de fatiga, alteracions del son, dolor i ansietat comparades amb els homes. I aquests símptomes es passen sovint per alt com a símptomes de depressió.
Now we know that women are more likely to experience the symptoms of fatigue, sleep disturbance, pain and anxiety compared with men. And these symptoms are often overlooked as symptoms of depression.
I no és només amb la depressió on ocorren aquestes diferències entre els gèneres, sinó que també les trobem en moltes altres malalties.
And it isn't only depression in which these sex differences occur, but they occur across so many diseases.
Així que és la lluita de la meva àvia la que m'ha portat a una recerca de tota una vida. I avui, dirigeixo un centre on la missió és descobrir perquè ocorren aquestes diferències entre sexes i utilitzar aquest coneixement per a millorar la salut de les dones.
So it's my grandmother's struggles that have really led me on a lifelong quest. And today, I lead a center in which the mission is to discover why these sex differences occur and to use that knowledge to improve the health of women.
Avui, sabem que cada cèl·lula té un sexe. Aquest és un terme encunyat per l'Institut de Medicina. I el que significa és que els homes i les dones són diferents a nivells cel·lulars i moleculars. Significa que som diferents en tots els nostres òrgans. Des dels nostres cervells fins als nostres cors, pulmons i articulacions.
Today, we know that every cell has a sex. Now, that's a term coined by the Institute of Medicine. And what it means is that men and women are different down to the cellular and molecular levels. It means that we're different across all of our organs. From our brains to our hearts, our lungs, our joints.
Fa només vint anys que quasi no teníem dades sobre la salut de la dona més enllà de les funcions reproductives. Però el 1993, l'article per a la Revitalització de l'INS es va convertir en llei. I el que aquesta llei va fer va ser obligar a que les dones i les minories foren incloses en els assajos clínics que estiguessin finançats pels Instituts Nacionals de Salut. I, en molts aspectes, la llei ha funcionat. Ara, les dones s'inclouen rutinàriament en els estudis clínics, i hem après que hi ha grans diferències en les formes en què les dones i els homes experimenten les malalties. Però sorprenentment, el que hem après sobre aquestes diferències és que sovint es passen per alt.
Now, it was only 20 years ago that we hardly had any data on women's health beyond our reproductive functions. But then in 1993, the NIH Revitalization Act was signed into law. And what this law did was it mandated that women and minorities be included in clinical trials that were funded by the National Institutes of Health. And in many ways, the law has worked. Women are now routinely included in clinical studies, and we've learned that there are major differences in the ways that women and men experience disease. But remarkably, what we have learned about these differences is often overlooked.
Per tant, hem de fer-nos la pregunta: Per què deixar la salut de les dones a l'atzar? I l'estem deixant a l'atzar de dues maneres. La primera és que hi ha molt més per aprendre i no estem fent la inversió per a comprendre plenament l'abast d'aquestes diferències de sexe. I la segona és que no prenem el que hem après, ni ho apliquem rutinàriament en l'atenció clínica. Simplement no hi estem fent prou.
So, we have to ask ourselves the question: Why leave women's health to chance? And we're leaving it to chance in two ways. The first is that there is so much more to learn and we're not making the investment in fully understanding the extent of these sex differences. And the second is that we aren't taking what we have learned, and routinely applying it in clinical care. We are just not doing enough.
Per tant, vaig a compartir amb vosaltres tres exemples on les diferències de sexe han afectat la salut de les dones, i on hem de fer més.
So, I'm going to share with you three examples of where sex differences have impacted the health of women, and where we need to do more.
Començarem amb les malalties del cor. És l'assassí número u de les dones als Estats Units avui dia. Aquesta és la cara de les malalties cardíaques. La Linda és una dona de mitjana edat, que tenia atrofiada una de les seves artèries cap al cor. Quan tenia símptomes recurrents va tornar al seu metge. El metge li va fer la prova de referència: un cateterisme cardíac. No va mostrar bloquejos. Els símptomes de la Linda continuaren. Va haver de deixar de treballar. I llavors va ser quan ella ens va trobar. Quan la Linda va acudir a nosaltres, li vam fer un altre cateterisme cardíac i aquesta vegada, vam trobar pistes. Però necessitàvem una altra prova per tal de fer el diagnòstic. Així que vam fer una prova anomenada ultrasò intracoronari, el qual utilitza ones sonores per a mirar a l'artèria de dins cap a fora.
Let's start with heart disease. It's the number one killer of women in the United States today. This is the face of heart disease. Linda is a middle-aged woman, who had a stent placed in one of the arteries going to her heart. When she had recurring symptoms she went back to her doctor. Her doctor did the gold standard test: a cardiac catheterization. It showed no blockages. Linda's symptoms continued. She had to stop working. And that's when she found us. When Linda came to us, we did another cardiac catheterization and this time, we found clues. But we needed another test to make the diagnosis. So we did a test called an intracoronary ultrasound, where you use soundwaves to look at the artery from the inside out.
I el que trobàrem va ser que la malaltia de la Linda no semblava la típica malaltia masculina. La típica malaltia masculina és com aquesta. Hi ha un bloqueig discret o estenosi. La malaltia de la Linda, com la de tantes dones és així. La placa s'estableix de manera més uniforme, més difusa al llarg de l'artèria, i és més difícil de veure. Així que per a la Linda, i per a moltes dones, la prova de referència no era prou bona.
And what we found was that Linda's disease didn't look like the typical male disease. The typical male disease looks like this. There's a discrete blockage or stenosis. Linda's disease, like the disease of so many women, looks like this. The plaque is laid down more evenly, more diffusely along the artery, and it's harder to see. So for Linda, and for so many women, the gold standard test wasn't gold.
La Linda va rebre el tractament adequat. Va tornar a la seva vida i, per sort, avui es troba bé. Però la Linda va tenir sort. Ens va trobar, i nosaltres vam trobar la seva malaltia.
Now, Linda received the right treatment. She went back to her life and, fortunately, today she is doing well. But Linda was lucky. She found us, we found her disease.
No obstant això, per a moltes dones, aquest no és el cas. Comptem amb les eines. Tenim la tecnologia per a fer el diagnòstic. Peró molt sovint aquestes diferències de sexe es passen per alt.
But for too many women, that's not the case. We have the tools. We have the technology to make the diagnosis. But it's all too often that these sex diffferences are overlooked.
I què passa amb el tractament? Un important estudi que es va publicar fa dos anys va fer una pregunta molt important: Quins són els tractaments més eficaços per a les malalties cardíaques en les dones? Els autors van analitzar els documents escrits en un període de 10 anys, i centenars van haver de ser descartats. I el que van trobar va ser que dels documents que van rebutjar es van excloure un 65 per cent perquè tot i que les dones es van incloure en els estudis, l'anàlisi no va diferenciar entre les dones i els homes. Quina oportunitat perduda. Els diners s'havien gastat i no vam aprendre com eren les dones. I aquests estudis no van poder aportar res a una pregunta molt, molt important, quins són els tractaments més eficaços per a les malalties del cor en les dones?
So what about treatment? A landmark study that was published two years ago asked the very important question: What are the most effective treatments for heart disease in women? The authors looked at papers written over a 10-year period, and hundreds had to be thrown out. And what they found out was that of those that were tossed out, 65 percent were excluded because even though women were included in the studies, the analysis didn't differentiate between women and men. What a lost opportunity. The money had been spent and we didn't learn how women fared. And these studies could not contribute one iota to the very, very important question, what are the most effective treatments for heart disease in women?
Vull presentar-vos l'Hortense, la meva padrina, la Hung Wei, familiar d'un company de feina, i algú que pot ser que reconegueu -- la Dana, l'esposa d'en Christopher Reeve. Les tres dones tenen una cosa molt important en comú. Les tres van ser diagnosticades amb càncer de pulmó, l'assassí número u de càncer de les dones en els Estats Units avui dia. Les tres eren no fumadores. Lamentablement, la Dana i la Hung Wei van morir de la malaltia. Avui, el que sabem és que les dones no fumadores tenen tres vegades més probabilitats a ser diagnosticades amb càncer de pulmó que els homes que no són fumadors. Ara, curiosament, quan les dones es diagnostiquen amb càncer de pulmó, les seves possibilitats de sobreviure són més grans que les dels homes. Açí tenim algunes proves. Els nostres investigadors han trobat que hi ha certs gens en les cèl·lules dels tumors de pulmó d'homes i dones. I aquests gens s'activen principalment amb l'estrogen. I quan aquests gens estan sobre-expressats s'associa amb una supervivència millorada només en les dones joves. Ara bé, aquest és una troballa molt recent i encara no sabem si té rellevància per al tractament clínic. Però són troballes com aquesta les que poden donar esperança i probablement donar l'oportunitat de salvar vides tant d'homes com de dones.
I want to introduce you to Hortense, my godmother, Hung Wei, a relative of a colleague, and somebody you may recognize -- Dana, Christopher Reeve's wife. All three women have something very important in common. All three were diagnosed with lung cancer, the number one cancer killer of women in the United States today. All three were nonsmokers. Sadly, Dana and Hung Wei died of their disease. Today, what we know is that women who are nonsmokers are three times more likely to be diagnosed with lung cancer than are men who are nonsmokers. Now interestingly, when women are diagnosed with lung cancer, their survival tends to be better than that of men. Now, here are some clues. Our investigators have found that there are certain genes in the lung tumor cells of both women and men. And these genes are activated mainly by estrogen. And when these genes are over-expressed, it's associated with improved survival only in young women. Now this is a very early finding and we don't yet know whether it has relevance to clinical care. But it's findings like this that may provide hope and may provide an opportunity to save lives of both women and men.
Permeteu-me compartir amb vosaltres un exemple de com quan tenim en compte les diferències de sexe, pot canviar la ciència. Fa uns quants anys, un nou medicament contra el càncer de pulmó s'estava avaluant, i quan els autors van analitzar quins tumors es reduïen, van veure que en un 82 per cent eren tumors de dones. Això els va portar a fer la pregunta: I per què? I el que van trobar va ser que les mutacions genètiques que eren atacades pel medicament eren més comunes en les dones. I això ha donat lloc a un enfocament més personalitzat del tractament del càncer de pulmó en el qual també s'inclou el sexe.
Now, let me share with you an example of when we do consider sex differences, it can drive the science. Several years ago a new lung cancer drug was being evaluated, and when the authors looked at whose tumors shrank, they found that 82 percent were women. This led them to ask the question: Well, why? And what they found was that the genetic mutations that the drug targeted were far more common in women. And what this has led to is a more personalized approach to the treatment of lung cancer that also includes sex.
Això és el que podem aconseguir quan no deixem la salut de la dona a l'atzar. Sabem que quan s'inverteix en investigació, s'obtenen resultats. Feu una ullada a la taxa de mortalitat del càncer de mama al llarg del temps. I ara feu una ullada a la taxa de mortalitat del càncer de pulmó en les dones al llarg del temps. Ara mirem els dòlars invertits en el càncer de mama -- Aquests són els dòlars invertits per mort. i els dòlars invertits en càncer de pulmó. Ara, és clar que la nostra inversió en el càncer de mama ha donat resultats. Potser no siguin prou ràpids, però ha donat resultats. Podem fer el mateix amb el càncer de pulmó o amb qualsevol altra malaltia.
This is what we can accomplish when we don't leave women's health to chance. We know that when you invest in research, you get results. Take a look at the death rate from breast cancer over time. And now take a look at the death rates from lung cancer in women over time. Now let's look at the dollars invested in breast cancer -- these are the dollars invested per death -- and the dollars invested in lung cancer. Now, it's clear that our investment in breast cancer has produced results. They may not be fast enough, but it has produced results. We can do the same for lung cancer and for every other disease.
Així que tornem a la depressió. La depressió és la causa número u d'incapacitat en dones en el món d'avui. Els nostres investigadors han trobat que hi ha diferències en els cervells d'homes i dones en les àrees connectades amb l'estat d'ànim. I quan es posa a homes i dones en un escàner de ressonància magnètica funcional -- aquest és el tipus d'escàner que mostra com funciona el cervell quan s'activa de manera que es posen a l'escàner i se'ls exposa a estrès. Podeu veure la diferència. I són les troballes com aquesta les que creiem que tenen algunes de les claus de perquè veiem aquestes diferències significatives entre sexes en la depressió.
So let's go back to depression. Depression is the number one cause of disability in women in the world today. Our investigators have found that there are differences in the brains of women and men in the areas that are connected with mood. And when you put men and women in a functional MRI scanner -- that's the kind of scanner that shows how the brain is functioning when it's activated -- so you put them in the scanner and you expose them to stress. You can actually see the difference. And it's findings like this that we believe hold some of the clues for why we see these very significant sex differences in depression.
Però, tot i que sabem que hi ha aquestes diferències, el 66 per cent de la investigació del cervell que comença amb animals es fa amb animals mascles o animals que no han estat identificats pel seu sexe.
But even though we know that these differences occur, 66 percent of the brain research that begins in animals is done in either male animals or animals in whom the sex is not identified.
Per tant, crec que hem de fer de nou la pregunta: Per què deixar la salut de les dones a l'atzar? I aquesta és una pregunta que ens obsessiona a molts de nosaltres en la ciència i la medicina que creiem que estem a punt de ser capaços de millorar dràsticament la salut de les dones. Sabem que cada cèl·lula té un sexe. Sabem que sovint aquestes diferències es passen per alt. I per tant, sabem que les dones no estan rebent el benefici complet de la medicina i la ciència modernes. Tenim les eines però no tenim la voluntat col·lectiva i l'impuls.
So, I think we have to ask again the question: Why leave women's health to chance? And this is a question that haunts those of us in science and medicine who believe that we are on the verge of being able to dramatically improve the health of women. We know that every cell has a sex. We know that these differences are often overlooked. And therefore we know that women are not getting the full benefit of modern science and medicine today. We have the tools but we lack the collective will and momentum.
La salut de la dona és un problema d'igualtat de drets tan important com la igualtat de remuneració. I és un problema de la qualitat i la integritat de la ciència i la medicina. (Aplaudiments) Així que imagineu l'impuls que podríem aconseguir en la promoció de la salut de les dones si consideréssim aquestes diferències de sexe des del primer moment del disseny de la investigació. O si analitzéssim les dades per sexe.
Women's health is an equal rights issue as important as equal pay. And it's an issue of the quality and the integrity of science and medicine. (Applause) So imagine the momentum we could achieve in advancing the health of women if we considered whether these sex differences were present at the very beginning of designing research. Or if we analyzed our data by sex.
Sovint, la gent em pregunta: Què puc fer? I això és el que suggereixo: En primer lloc, li suggereixo que pense en la salut de la dona de la mateixa manera que pensa i es preocupa pels altres causes que són importants per a vostè. I en segon lloc, i igualment important, que, com a dona, ha de preguntar al seu metge i als metges que tenen cura d'aquells que estimes: És aquesta malaltia o tractament diferent en les dones? Ara, aquesta és una pregunta interessant perquè la resposta és probablement que sí, però el metge pot no saber la resposta, almenys no encara. Però si es fa la pregunta, el metge molt probablement vagi a buscar la resposta. I això és tan important, no només per a nosaltres, sinó per a totes les dones que estimem. Bé sigui una mare, una filla, una germana, una amiga o una àvia.
So, people often ask me: What can I do? And here's what I suggest: First, I suggest that you think about women's health in the same way that you think and care about other causes that are important to you. And second, and equally as important, that as a woman, you have to ask your doctor and the doctors who are caring for those who you love: Is this disease or treatment different in women? Now, this is a profound question because the answer is likely yes, but your doctor may not know the answer, at least not yet. But if you ask the question, your doctor will very likely go looking for the answer. And this is so important, not only for ourselves, but for all of those whom we love. Whether it be a mother, a daughter, a sister, a friend or a grandmother.
Va ser el patiment de la meva àvia el que va inspirar el meu treball de millorar la salut de les dones. Aquest és el seu llegat. El nostre llegat pot ser millorar la salut de les dones per a aquesta generació i per a les que estan per vindre.
It was my grandmother's suffering that inspired my work to improve the health of women. That's her legacy. Our legacy can be to improve the health of women for this generation and for generations to come.
Gràcies. (Aplaudiments)
Thank you. (Applause)