Bé, em dedico a altres coses a part de la física; En realitat, ara em dedico més aviat a altres coses.
Well, I'm involved in other things, besides physics. In fact, mostly now in other things.
Una d’elles és les relacions llunyanes entre les llengües humanes. I els professionals de la lingüística històrica dels Estats Units i de l’Europa Occidental eviten, sempre que poden, qualsevol relació llunyana; els grans grups, els grups que es remunten molt lluny en el temps, més enllà de les famílies que ens són familiars. No els agrada això: els sembla excèntric. A mi no m’ho sembla! Hi ha alguns lingüistes brillants, sobretot russos, que es dediquen a això al Santa Fe Institute i a Moscou, i m’encantaria veure on ens porta això.
One thing is distant relationships among human languages. And the professional, historical linguists in the U.S. and in Western Europe mostly try to stay away from any long-distance relationships, big groupings, groupings that go back a long time, longer than the familiar families. They don't like that. They think it's crank. I don't think it's crank. And there are some brilliant linguists, mostly Russians, who are working on that, at Santa Fe Institute and in Moscow, and I would love to see where that leads.
Ens porta realment a un ancestre únic de fa 20 o 25.000 anys? I si ens remuntem més enllà d’aquest ancestre únic, quan és de suposar que moltes llengües competissin entre si? A quan es remunta això? A quan es remunta el llenguatge modern? Quantes desenes de milers d’anys enrere?
Does it really lead to a single ancestor some 20, 25,000 years ago? And what if we go back beyond that single ancestor, when there was presumably a competition among many languages? How far back does that go? How far back does modern language go? How many tens of thousands of years does it go back?
Chris Anderson: Té alguna intuïció o esperança de quina pot ser la resposta a aquestes preguntes?
Chris Anderson: Do you have a hunch or a hope for what the answer to that is?
Murray Gell-Mann: Jo diria que el llenguatge modern ha de ser més antic que les pintures, relleus i escultures rupestres i que les empremtes de passos de ball en argila de les coves de l’Europa Occidental del període Aurinyacià, fa 35.000 anys, o abans i tot. Em costa creure que fessin totes aquestes coses i no tinguessin també un llenguatge modern. Així que jo diria que l'origen es remunta almenys fins aquest període i potser més enrere.
Murray Gell-Mann: Well, I would guess that modern language must be older than the cave paintings and cave engravings and cave sculptures and dance steps in the soft clay in the caves in Western Europe, in the Aurignacian Period some 35,000 years ago, or earlier. I can't believe they did all those things and didn't also have a modern language. So, I would guess that the actual origin goes back at least that far and maybe further.
Però això no implica que totes, o moltes, o la majoria de les llengües reconegudes avui dia no puguin procedir d’una que sigui molt més recent que això, d’uns 20.000 anys, o alguna cosa així. És el que anomenem un coll d’ampolla.
But that doesn't mean that all, or many, or most of today's attested languages couldn't descend perhaps from one that's much younger than that, like say 20,000 years, or something of that kind. It's what we call a bottleneck.
C.A.: Bé, pot ser que Philip Anderson tingués raó. És possible que de qualsevol tema en sàpiga vostè més que ningú. Ha estat un honor! Gràcies, Murray Gell-Mann. (aplaudiments).
CA: Well, Philip Anderson may have been right. You may just know more about everything than anyone. So, it's been an honor. Thank you Murray Gell-Mann. (Applause)