¿Hablas español? Parlez-vous français? 你会说中文吗? Si has contestat, "sí", "oui", o "是的" i estàs llegint això en Català, pot ser que formis part del món dels bilingües i els multilingües. I a més de tenir-ho més fàcil quan viatges o mires pel·lícules en versió original, saber dos o més idiomes vol dir que el teu cervell pot semblar i funcionar diferent que el dels teus amics monolingües. Què vol dir realment saber un idioma? L'habilitat en un idioma es mesura en dues parts actives: parlar i escriure, i dues parts passives: escoltar i llegir. Mentre que un bilingüe natiu té les mateixes habilitats en qualsevol dels dos idiomes, la majoria dels bilingües del món saben i utilitzen els seus idiomes en proporcions que varien. En funció de la seva situació i com han après cada idioma, es poden classificar en tres grans grups. Per exemple, agafem la Gabriella, la seva família es va traslladar als EUA des de Perú quan tenia dos anys. Com a bilingüe simultània, la Gabriella desenvolupa dos codis lingüístics a la vegada, a través d'un únic grup de conceptes, aprenent anglès i castellà a la vegada que comença a processar el món del seu voltant. El seu germà adolescent, en canvi, serà un bilingüe consecutiu, treballa amb dos grups de conceptes, aprèn anglès a l'escola, mentre continua parlant en castellà a casa i amb els amics. Per últim, és probable que els pares de Gabriela siguin bilingües d'edat adulta que han après un segon idioma mitjançant la seva llengüa materna. Com que qualsevol bilingüe pot arribar a ser competent en tots els seus idiomes malgrat l'accent o la pronunciació, la diferència pot no ser aparent per un observador qualsevol. Però avenços recents en la tecnologia d'exploració cerebral han permès entendre als neurolingüistes com els aspectes específics de l'aprenentatge d'un idioma afecten al cervell bilingüe. Se sap que l'hemisferi esquerre del cervell és més dominant i analític en processos lògics, mentre que l'hemisferi dret és més actiu en processos emocionals i socials, encara que no es tracta d'una divisió absoluta. El fet que el llenguatge implica el dos tipus de funcions mentre que la lateralització es va desenvolupant amb l'edat, ha contribuït a la hipòtesi del període crític. D'acord amb aquesta teoria, els nens aprenen idiomes més fàcilment perquè la plasticitat dels seus cervells els permet fer servir els dos hemisferis en l'adquisició del llenguatge, mentre que en la majoria dels adults, el llenguatge es limita a un hemisferi, normalment l'esquerre. Si això és veritat, aprendre un idioma durant la infantesa pot aportar una comprensió holística dels contexts socials i emocionals de cada persona. Contrariament, estudis recents han demostrat que les persones que han après una segona llengua durant l'edat adulta mostra menys parcialitat emocional i un enfocament més racional quan afronten problemes en la seva segona llengua que en la seva llengua nativa. Però independentment de quan s'aprenen nous idiomes, ser multilingüe suposa uns avantatges considerables per al cervell. Alguns són visibles, com l'elevada densitat de la matèria gris que conté la majoria de les neurones i sinapsis del cervell, i més activitat en certes regions quan es dedica a una nova llengua. L'entrenament intensificat que rep el cervell bilingüe durant la seva vida també pot ajudar endarrerir l'inici de malalties com l'Alzheimer i la demència per més de cinc anys. La idea de tenir més beneficis cognitius al ser bilingüe pot semblar evident avui en dia, però hauria sorprès als primers experts. Abans del 1960, el bilingüisme era considerat un desventatge que alentia el desenvolupament del nen perquè l'obligava a gastar massa energia distingint els dos idiomes, una visió basada en estudis amb defectes. I mentre que estudis més recents demostren que els temps de reacció o els errors augmenten per alguns estudiants bilingües en tests interlingüístics, també demostren que l'esforç i l'atenció requerides per canviar d'idioma desencadena més activitat, i enforteixen potencialment l'escorça prefrontal dorsolateral. Aquesta és la part del cervell que juga un paper important en funcions executives, resolució de problemes, canviar de tasques, i en la capacitat de filtrar informació irrellevant. El bilingüsime no necessàriament et fa més intel·ligent, però fa que el teu cervell estigui més sa, complex i actiu, i encara que no hagis tingut la bona sort d'aprendre una segona llengua de nen, mai és massa tard per fer-te un favor a tot mateix i fer un salt lingüístic des del "¡Hola!" fins al "Hello","Bonjour" o "您好". Perquè quan es tracta del nostre cervell una mica d'exercici pot servir-nos molt.
¿Hablas español? Parlez-vous français? 你会说中文吗? If you answered, "sí," "oui," or "会" and you're watching this in English, chances are you belong to the world's bilingual and multilingual majority. And besides having an easier time traveling or watching movies without subtitles, knowing two or more languages means that your brain may actually look and work differently than those of your monolingual friends. So what does it really mean to know a language? Language ability is typically measured in two active parts, speaking and writing, and two passive parts, listening and reading. While a balanced bilingual has near equal abilities across the board in two languages, most bilinguals around the world know and use their languages in varying proportions. And depending on their situation and how they acquired each language, they can be classified into three general types. For example, let's take Gabriella, whose family immigrates to the US from Peru when she's two-years old. As a compound bilingual, Gabriella develops two linguistic codes simultaneously, with a single set of concepts, learning both English and Spanish as she begins to process the world around her. Her teenage brother, on the other hand, might be a coordinate bilingual, working with two sets of concepts, learning English in school, while continuing to speak Spanish at home and with friends. Finally, Gabriella's parents are likely to be subordinate bilinguals who learn a secondary language by filtering it through their primary language. Because all types of bilingual people can become fully proficient in a language regardless of accent or pronunciation, the difference may not be apparent to a casual observer. But recent advances in brain imaging technology have given neurolinguists a glimpse into how specific aspects of language learning affect the bilingual brain. It's well known that the brain's left hemisphere is more dominant and analytical in logical processes, while the right hemisphere is more active in emotional and social ones, though this is a matter of degree, not an absolute split. The fact that language involves both types of functions while lateralization develops gradually with age, has lead to the critical period hypothesis. According to this theory, children learn languages more easily because the plasticity of their developing brains lets them use both hemispheres in language acquisition, while in most adults, language is lateralized to one hemisphere, usually the left. If this is true, learning a language in childhood may give you a more holistic grasp of its social and emotional contexts. Conversely, recent research showed that people who learned a second language in adulthood exhibit less emotional bias and a more rational approach when confronting problems in the second language than in their native one. But regardless of when you acquire additional languages, being multilingual gives your brain some remarkable advantages. Some of these are even visible, such as higher density of the grey matter that contains most of your brain's neurons and synapses, and more activity in certain regions when engaging a second language. The heightened workout a bilingual brain receives throughout its life can also help delay the onset of diseases, like Alzheimer's and dementia by as much as five years. The idea of major cognitive benefits to bilingualism may seem intuitive now, but it would have surprised earlier experts. Before the 1960s, bilingualism was considered a handicap that slowed a child's development by forcing them to spend too much energy distinguishing between languages, a view based largely on flawed studies. And while a more recent study did show that reaction times and errors increase for some bilingual students in cross-language tests, it also showed that the effort and attention needed to switch between languages triggered more activity in, and potentially strengthened, the dorsolateral prefrontal cortex. This is the part of the brain that plays a large role in executive function, problem solving, switching between tasks, and focusing while filtering out irrelevant information. So, while bilingualism may not necessarily make you smarter, it does make your brain more healthy, complex and actively engaged, and even if you didn't have the good fortune of learning a second language as a child, it's never too late to do yourself a favor and make the linguistic leap from, "Hello," to, "Hola," "Bonjour" or "你好’s" because when it comes to our brains a little exercise can go a long way.