Rosalie, una dona vella, seia a la seva residència
An elderly woman named Rosalie was sitting in her nursing home
quan de sobte la seva habitació va cobrar vida amb teles que giraven. Per mitjà de formes elaborades podia crear animals, nens, i personatges disfressats. Rosalie estava alarmada, no per la intrusió sinó perquè sabia que allò era una al·lucinació molt detallada. Tenia excel·lents funcions cognitives, i no havia pres cap medicament que pogués causar al·lucinacions. El més estrany era que si hagúes entrat una companyia de circ a l'habitació, no els hagués vist: era completament cega.
when her room suddenly burst to life with twirling fabrics. Through the elaborate drapings, she could make out animals, children, and costumed characters. Rosalie was alarmed, not by the intrusion, but because she knew this entourage was an extremely detailed hallucination. Her cognitive function was excellent, and she had not taken any medications that might cause hallucinations. Strangest of all, had a real-life crowd of circus performers burst into her room, she wouldn’t have been able to see them: she was completely blind.
Rosalie havia desenvolupat un trastorn conegut com Síndrome de Charles Bonnet en què malalts amb visió deficient o ceguesa total de sobte tenen al·lucinacions amb imatges a tot color. Aquestes al·lucinacions apareixen de cop, i poden durar pocs minuts o produir-se durant anys. Encara no s'entén del tot què causa que apareixin i marxin o per què alguns malalts les pateixen i altres no. Sí que se sap per ressonància magnètica funcional que s'activen les mateixes parts del cervell que amb la vista àrees que no s'activen amb la imaginació.
Rosalie had developed a condition known as Charles Bonnet Syndrome, in which patients with either impaired vision or total blindness suddenly hallucinate whole scenes in vivid color. These hallucinations appear suddenly, and can last for mere minutes or recur for years. We still don’t fully understand what causes them to come and go, or why certain patients develop them when others don’t. We do know from fMRI studies that these hallucinations activate the same brain areas as sight, areas that are not activated by imagination.
Altres al·lucinacions, incloent olors, vistes, i sons afecten les mateixes àrees del cervell que les experiències sensorials reals. Per això, es creu que el còrtex té a veure amb les al·lucinacions. Aquesta capa prima de matèria grisa cobreix tot el cervell amb diferents àrees que processen informació de cada sentit. Però inclús en aquells que tenen els sentits completament intactes el cervell construeix el món que percebim amb informació incompleta. Per exemple, als ulls hi ha angles morts on el nervi òptic bloqueja part de la retina. Quan el còrtex visual processa la llum cap a imatges coherents, omple els angles morts amb informació del voltant. De vegades, notem una cosa estranya, però majoritàriament no notem res.
Many other hallucinations, including smells, sights, and sounds, also involve the same brain areas as real sensory experiences. Because of this, the cerebral cortex is thought to play a part in hallucinations. This thin layer of grey matter covers the entire cerebrum, with different areas processing information from each of our senses. But even in people with completely unimpaired senses, the brain constructs the world we perceive from incomplete information. For example, our eyes have blind spots where the optic nerve blocks part of the retina. When the visual cortex processes light into coherent images, it fills in these blind spots with information from the surrounding area. Occasionally, we might notice a glitch, but most of the time we’re none the wiser.
Quan el còrtex visual no rep can input pels ulls, ni tan sols temporalment, el cervell procura crear una imatge coherent però els límits de les habilitats són molt més evidents. Les al·lucinacions de la síndrome de Charles Bonnet en són un exemple. Aquesta síndrome apareix en gent que tenia una visió normal i després la van perdre, no als nascuts cecs. Els científics creuen que el cervell usa imatges que recorda per compensar la manca de nova informació visual. I el mateix passa amb els altres sentits. La gent amb pèrdua d'oïda sovint al·lucina amb música o veus, de vegades en una cacofonia tan elaborada com una banda musical.
When the visual cortex is deprived of input from the eyes, even temporarily, the brain still tries to create a coherent picture, but the limits of its abilities become a lot more obvious. The full-blown hallucinations of Charles Bonnet Syndrome are one example. Because Charles Bonnet Syndrome only occurs in people who had normal vision and then lost their sight, not those who were born blind, scientists think the brain uses remembered images to compensate for the lack of new visual input. And the same is true for other senses. People with hearing loss often hallucinate music or voices, sometimes as elaborate as the cacophony of an entire marching band.
A més de les manques sensorials, les drogues recreatives i terapèutiques, condicions com l'epilèpsia o la narcolèpsia i els desordres psiquiàtrics com l'esquizofrènia, són algunes de les moltes causes conegudes de les al·lucinacions i se'n continuen trobant de noves.
In addition to sensory deprivation, recreational and therapeutic drugs, conditions like epilepsy and narcolepsy, and psychiatric disorders like schizophrenia, are a few of the many known causes of hallucinations, and we’re still finding new ones.
Algunes de les al·lucinacions més notòries estan relacionades amb drogues com l'LSD i la psilocibina. Els efectes característics inclouen creure que objectes secs estan molls i que les superfícies respiren. En altes dosis pot semblar que el món visual es desfà es dissol en remolins, o es trenca en formes fraccionades. Se sap que aquestes drogues també actuen al còrtex cerebral. Però mentre la deficiència visual només sol causar al·lucinacions visuals, i auditives en problemes d'oïda, les substàncies com l'LSD causen trastorns perceptuals per tots els sentits. Això és perquè activen receptors a una gran part de les àrees del cervell, incloent-hi regions corticals de tots els sentits. L'LSD i la psilocibina funcionen com serotonina al cervell, s'agafen directament a un tipus concret de receptor de serotonina. Mentre la funció de la serotonina al cervell és complexa i poc entesa, té un paper important per integrar la informació dels ulls, nas, orelles, i altres òrgans sensorials. Una teoria és que l'LSD i la psilocibina causen al·lucinacions trastornant els indicadors relacionats amb l'integració sensorial.
Some of the most notorious hallucinations are associated with drugs like LSD and psilocybin. Their hallmark effects include the sensation that dry objects are wet and that surfaces are breathing. At higher doses, the visual world can appear to melt, dissolve into swirls, or burst into fractal-like patterns. Evidence suggests these drugs also act on the cerebral cortex. But while visual impairment typically only causes visual hallucinations, and hearing loss auditory ones, substances like LSD cause perceptual disturbances across all the senses. That’s likely because they activate receptors in a broad range of brain areas, including the cortical regions for all the senses. LSD and psilocybin both function like serotonin in the brain, binding directly to one type of serotonin receptor in particular. While serotonin’s role in the brain is complex and poorly understood, it likely plays an important part in integrating information from the eyes, nose, ears, and other sensory organs. So one theory is that LSD and psilocybin cause hallucinations by disrupting the signaling involved in sensory integration.
Les al·lucinacions associades amb l'esquizofrènia poden tenir un mecanisme similar a les causades per l'LSD i la psilocibina. Els malalts d'esquizofrènia sovint tenen nivells elevats de serotonina al cervell. I les drogues antipsicòtiques pal·lien els símptomes d'esquizofrènia bloquejant els mateixos receptors de serotonina als quan s'enganxen l'LSD i la psilocibina. En altres casos, aquestes drogues poden alleugerar les al·lucinacions de malalts de la Síndrome de Charles Bonnet.
Hallucinations associated with schizophrenia may share a similar mechanism with those caused by LSD and psilocybin. Patients with schizophrenia often have elevated levels of serotonin in the brain. And antipsychotic drugs relieve symptoms of schizophrenia by blocking the same serotonin receptors LSD and psilocybin bind to. And, in some cases, these drugs can even relieve the hallucinations of patients with Charles Bonnet Syndrome. We’re still a long way from understanding all the different causes
Ens queda encara un llarg camí per entendre les diferents causes i els mecanismes interrelacionats amb les al·lucinacions. Però està clar que les experiències d'al·lucinacions estan molt més lligades a la percepció ordinària del que es creia abans. I estudiant les al·lucinacions aprenem com el cervell construeix el món que veiem, sentim, olorem i toquem. Com més n'aprenem, més ens aproparem a valorar com de subjectiu i individual és realment l'univers de percepció de cada persona.
and interconnected mechanisms of hallucinations. But it’s clear that hallucinatory experiences are much more closely tied to ordinary perception than we once thought. And by studying hallucinations, we stand to learn a great deal about how our brains construct the world we see, hear, smell, and touch. As we learn more, we’ll likely come to appreciate just how subjective and individual each person’s island universe of perception really is.