Estic sostenint una cosa considerablemente antiga. És més antic que qualsevol artefacte humà, més antic que la vida a la Terra, més antic que els continents i els oceans que els separen. Això va ser format fa més de quatre mil milions d'anys en els primers dies del sistema solar, quan els planetes encara s'estaven formant. Aquest tros de níquel i ferro oxidat pot no semblar especial, però quan l'obrim, podem veure que és diferent als metalls de la Terra. Aquest patró revela cristalls metàl·lics que només poden formar-se a l'espai, on el metall fos es refreda de manera summament lenta; uns pocs graus cada milió d'anys. Aquest formava part de un objecte més gran, un dels milions sobrants quan es van formar els planetes. Aquests objectes s'anomenen asteroides.
I am holding something remarkably old. It is older than any human artifact, older than life on Earth, older than the continents and the oceans between them. This was formed over four billion years ago in the earliest days of the solar system while the planets were still forming. This rusty lump of nickel and iron may not appear special, but when it is cut open ... you can see that it is different from earthly metals. This pattern reveals metallic crystals that can only form out in space where molten metal can cool extremely slowly, a few degrees every million years. This was once part of a much larger object, one of millions left over after the planets formed. We call these objects asteroids.
Els asteroides són els nostres veïns còsmics més antics i nombrosos. Aquest gràfic mostra els asteroides a prop de la Terra en òrbita amb el Sol, en groc, i oscil·lant a prop de la òrbita terrestre, en blau. Les mesures de la Terra, el Sol i els asteroides es van augmentar perquè els pugueu veure amb claredat. Equips de científics de tot el món estàn buscant aquests objectes; descobrint-ne nous cada dia, traçant constantment l'espai proper a la Terra. Gran part d'aquest treball es finançat per la NASA. Buscar asteroides és com un gran projecte d'obres públiques, però en lloc de construir una carretera, tracem l'espai exterior construint un archiu que durarà per generacions.
Asteroids are our oldest and most numerous cosmic neighbors. This graphic shows near-Earth asteroids orbiting around the Sun, shown in yellow, and swinging close to the Earth's orbit, shown in blue. The sizes of the Earth, Sun and asteroids have been greatly exaggerated so you can see them clearly. Teams of scientists across the globe are searching for these objects, discovering new ones every day, steadily mapping near-Earth space. Much of this work is funded by NASA. I think of the search for these asteroids as a giant public works project, but instead of building a highway, we're charting outer space, building an archive that will last for generations.
Aquests són els 1.556 asteroides propers a la Terra descoberts l'any passat. I aquests són tots els asteroides propers a la Terra coneguts, que a l'últim recompte van ser 13.733. Cadascún d'ells ha sigut visualitzat, catalogat i s'ha determinat la seva trajectòria al voltant del Sol. Tot i que varia d'asteroide a asteroide, les seves trajectòries es poden predir amb dotzenes d'anys. I la d'alguns asteroides es poden predir amb una exactitud increïble. Per exemple, els científics del <i>Jet Propulsion Laboratory</i> van predir on estaria l'asteroide Toutatis quatre anys abans, a menys de 30 quilòmetres. En aquells quatre anys, Toutatis va viatjar 8,5 mil milions de quilòmetres. Aquesta és una precisió fraccionària de 0,000000004.
These are the 1,556 near-Earth asteroids discovered just last year. And these are all of the known near-Earth asteroids, which at last count was 13,733. Each one has been imaged, cataloged and had its path around the Sun determined. Although it varies from asteroid to asteroid, the paths of most asteroids can be predicted for dozens of years. And the paths of some asteroids can be predicted with incredible precision. For example, scientists at the Jet Propulsion Laboratory predicted where the asteroid Toutatis was going to be four years in advance to within 30 kilometers. In those four years, Toutatis traveled 8.5 billion kilometers. That's a fractional precision of 0.000000004.
(Rialles)
(Laughter)
La raó perquè tinc aquest bonic fragment d'asteroide es perquè, com tots els veïns, els asteroides a vegades cauen inesperadament.
Now, the reason I have this beautiful asteroid fragment is because, like all neighbors, asteroids sometimes drop by unexpectedly.
(Rialles)
(Laughter)
Avui fa tres anys, un petit asteroide va explotar sobre la ciutat de Chelyabinsk, a Rússia. Aquest objecte tenia uns 19 metres de diàmetre, era tan gran com un supermercat. Objectes d'aquesta mida colpejen la Terra cada 50 anys més o menys.
Three years ago today, a small asteroid exploded over the city of Chelyabinsk, Russia. That object was about 19 meters across, or about as big as a convenience store. Objects of this size hit the Earth every 50 years or so.
Fa 66 milions d'anys, un objecte més gran va xocar contra la Terra, provocant una extinció massiva. El 75 per cent de les espècies de plantes i animals es van perdre, incloent, tristament, als dinosaures. Aquest objecte tenia un diàmetre de 10 quilòmetres i 10 quilòmetres és aproximadament l'altitud de creuer d'un Jet 747. La pròxima vegada que estiguin a un avió, seguin al seient de la finestra, mirin cap a fora i imaginin una roca tan enorme, que estant sobre el sòl, quasi aconsegueix fregar l'extrem de l'ala. Tan ample que l'avió triga un minut en passar volant sobre aquesta. Aquesta és la mida del asteroide que va colpejar la Terra.
66 million years ago, a much larger object hit the Earth, causing a massive extinction. 75 percent of plant and animal species were lost, including, sadly, the dinosaurs. That object was about 10 kilometers across, and 10 kilometers is roughly the cruising altitude of a 747 jet. So the next time you're in an airplane, snag a window seat, look out and imagine a rock so enormous that resting on the ground, it just grazes your wingtip. It's so wide that it takes your plane one full minute to fly past it. That's the size of the asteroid that hit the Earth.
Només durant el període de la meva vida, els asteroides han sigut considerats una gran amenaça pel nostre planeta. Des de llavors, es fa un gran esforç per descobrir i catalogar aquests objectes. Tinc la sort de ser part d'aquest esforç. Sóc part d'un grup de científics, que utilitza el telescopi NEOWISE de la NASA. NEOWISE no va ser dissenyat per trobar asteroides. Va ser dissenyat per orbitar la Terra i veure més enllà del Sistema Solar, per trobar les estrelles més fredes i les galàxies més lluminoses. I ho va fer molt bé durant els seus set mesos de vida útil. Però avui, 6 anys després, segueix actiu. L'hem reutilitzat per descobrir i estudiar asteroides. I tot i que és un petit robot espacial fantàstic, ara és com un cotxe usat. El criògen que refrigerava els seus sensors fa temps que no funciona, fèiem broma dient que el seu aire acondicionat no serveix. Té 920 milions de milles en l'odòmetre, però encara funciona molt bé i pren una fotografia fiable del cel cada 11 segons. Ha pres 23 fotografies des de que he començat a parlar.
It has only been within my lifetime that asteroids have been considered a credible threat to our planet. And since then, there's been a focused effort underway to discover and catalog these objects. I am lucky enough to be part of this effort. I'm part of a team of scientists that use NASA's NEOWISE telescope. Now, NEOWISE was not designed to find asteroids. It was designed to orbit the earth and look far beyond our solar system to seek out the coldest stars and the most luminous galaxies. And it did that very well for its designed lifetime of seven months. But today, six years later, it's still going. We've repurposed it to discover and study asteroids. And although it's a wonderful little space robot, these days it's kind of like a used car. The cryogen that used to refrigerate its sensors is long gone, so we joke that its air-conditioning is broken. It's got 920 million miles on the odometer, but it still runs great and reliably takes a photograph of the sky every 11 seconds. It's taken 23 photos since I began speaking to you.
Una de les raons per les quals NEOWISE és tan valuós és perque percep el cel en infraroig tèrmic. En lloc de veure la llum solar que els asteroides reflexen, NEOWISE veu la calor que emeten. Aquesta és una capacitat vital, perque alguns asteroides són foscos com el carbó i pot ser difícil o impossible trobar-los amb altres telescopis.
One of the reasons NEOWISE is so valuable is that it sees the sky in the thermal infrared. That means that instead of seeing the sunlight that asteroids reflect, NEOWISE sees the heat that they emit. This is a vital capability since some asteroids are as dark as coal and can be difficult or impossible to spot with other telescopes.
Però tots els asteroides, brillants o foscos, brillen per NEOWISE. Els astrònoms utilitzen totes les tècniques a la seva disposició, per descobrir i estudiar els asteroides. Al 2010, es va aconseguir una fita històrica. Tota la comunitat va descobrir al voltant del 90% d'asteroides, majors a 1 quilòmetre de diàmetre; objectes capaços de provocar una destrucció massiva a la Terra. Però el treball no ha acabat. Un objecte de 140 metres o més, podria destruir a un país de mida mitjana. Fins ara, només hem trobat el 25 per cent d'aquests.
But all asteroids, light or dark, shine brightly for NEOWISE. Astronomers are using every technique at their disposal to discover and study asteroids. In 2010, a historic milestone was reached. The community, together, discovered over 90 percent of asteroids bigger than one kilometer across -- objects capable of massive destruction to Earth. But the job's not done yet. An object 140 meters or bigger could decimate a medium-sized country. So far, we've only found 25 percent of those.
Hem de continuar buscant asteroides propers a la Terra en el cel. Som la única espècie capaç d'entendre càlculs, o construir telescopis. Sabem com trobar aquests objectes. Aquesta és la nostra responsabilitat. Si trobéssim un asteroide perillós, amb un avís previ significatiu, podriem desviar-lo del seu curs. A diferència dels terratrèmols, huracans o erupcions volcàniques, l'impacte d'un asteroide pot ser predit amb precisió i evitat. Ara necessitem mapejar l'espai proper a la Terra. Hem de seguir buscant el cel. Gràcies.
We must keep searching the sky for near-Earth asteroids. We are the only species able to understand calculus or build telescopes. We know how to find these objects. This is our responsibility. If we found a hazardous asteroid with significant early warning, we could nudge it out of the way. Unlike earthquakes, hurricanes or volcanic eruptions, an asteroid impact can be precisely predicted and prevented. What we need to do now is map near-Earth space. We must keep searching the sky. Thank you.