Hi ha moltes maneres de fer que les persones que ens envolten ens ajudin a millorar la nostra vida. No coincidim sempre amb tots els veïns, així que hi ha molts coneixements que no es transmeten, tot i que sí que compartim els mateixos espais publics.
There are a lot of ways the people around us can help improve our lives. We don't bump into every neighbor, so a lot of wisdom never gets passed on, though we do share the same public spaces.
Per això en els darrers anys he buscat maneres de compartir més coses amb els meus veïns als espais públics, fent servir eines simples com enganxines, plantilles i guix. Aquestes idees van sorgir de preguntes que jo em feia com, per exemple, quant paguen els meus veïns pel seu pis? (Rialles) Com podem demanar que ens deixin i deixar més coses
So over the past few years, I've tried ways to share more with my neighbors in public space, using simple tools like stickers, stencils and chalk. And these projects came from questions I had, like: How much are my neighbors paying for their apartments? (Laughter)
sense haver de trucar al timbre d'algú altre en un mal moment? Com podem compartir més records dels nostres edificis abandonats i conèixer millor el nostre paisatge? I com podem compartir millor les nostres esperances i propostes per als aparadors de les botigues buides, de manera que la nostra comunitat pugui reflaxionar sobre les nostres necessitats i somnis d'avui en dia?
How can we lend and borrow more things, without knocking on each other's doors at a bad time? How can we share more memories of our abandoned buildings, and gain a better understanding of our landscape? How can we share more of our hopes for our vacant storefronts, so our communities can reflect our needs and dreams today?
Jo visc a Nova Orleans, i n'estic enamorada. Se m'assossega l'ànima quan veig aquells roures gegants, vius, que han fet ombra als amants, als borratxos i als somiadors durant centenars d'anys; i confio en una ciutat que sempre té espai per a la música. (Rialles) Em sembla que cada vegada que algú esternuda, a Nova Orleans es fa una desfilada. (Rialles) La ciutat té una de les arquitectures més boniques del món, però també un dels nombres més grans de propietats abandonades dels Estats Units.
Now, I live in New Orleans, and I am in love with New Orleans. My soul is always soothed by the giant live oak trees, shading lovers, drunks and dreamers for hundreds of years, and I trust a city that always makes way for music. I feel like every time someone sneezes, New Orleans has a parade. (Laughter) The city has some of the most beautiful architecture in the world, but it also has one of the highest amounts of abandoned properties in America.
Visc a prop d'aquesta casa i vaig pensar com podia fer que fos un espai més maco per al meu veïnat, i també vaig pensar en una cosa que em va canviar la vida per sempre més.
I live near this house, and I thought about how I could make it a nicer space for my neighborhood, and I also thought about something that changed my life forever. In 2009, I lost someone I loved very much.
El 2009 vaig perdre algú que m'estimava molt. Es deia Joan i era com una mare per mi. La seva mort va ser sobtada i inesperada. Això em va fer pensar molt en la mort i em va fer sentir una gratitud enorme pel temps que havia tingut i em va fer veure les coses que són veritablement importants a la meva vida ara. Però lluito per mantenir aquesta perspectiva en la meva vida quotidiana. Crec que és fàcil deixar-se endur pel dia a dia i oblidar el que és important de debò.
Her name was Joan, and she was a mother to me. And her death was sudden and unexpected. And I thought about death a lot. And ... this made me feel deep gratitude for the time I've had. And ... brought clarity to the things that are meaningful to my life now. But I struggle to maintain this perspective in my daily life. I feel like it's easy to get caught up in the day-to-day, and forget what really matters to you.
Així que, amb l'ajuda de vells i nous amics vaig convertir una paret d'aquesta casa abandonada en una pissarra gegant i hi vaig guixar una frase per completar: "Abans de morir, vull..." Així, qualsevol que hi passi pot agafar un tros de guix, reflexionar sobre la seva vida i compartir les aspiracions personals en un espai públic.
So with help from old and new friends, I turned the side of this abandoned house into a giant chalkboard, and stenciled it with a fill-in-the-blank sentence: "Before I die, I want to ..." So anyone walking by can pick up a piece of chalk, reflect on their life, and share their personal aspirations in public space.
No sabia què esperar-ne d'aquest experiment, però l'endemà la paret estava atapeïda d'escrits, i anava augmentant. M'agradaria compartir alguna de les frases que la gent hi havia escrit.
I didn't know what to expect from this experiment, but by the next day, the wall was entirely filled out, and it kept growing. And I'd like to share a few things that people wrote on this wall. "Before I die, I want to be tried for piracy."
"Abans de morir, vull que em jutgin per delicte de pirateria". (Rialles) "Abans de morir, vull tenir una cama a cada banda de la línia internacional de canvi de data". "Abans de morir, vull cantar per a milions". "Abans de morir, vull plantar un arbre". "Abans de morir, vull estar desconnectat de la xarxa". "Abans de morir, vull abraçar-la un cop més". "Abans de morir, vull ser la cavalleria d'algú". "Abans de morir, vull ser totalment jo mateix".
(Laughter) "Before I die, I want to straddle the International Dateline." "Before I die, I want to sing for millions." "Before I die, I want to plant a tree." "Before I die, I want to live off the grid." "Before I die, I want to hold her one more time." "Before I die, I want to be someone's cavalry." "Before I die, I want to be completely myself."
Així, aquest espai abandonat es va convertir en un espai útil i les esperances i somnis de les persones em van fer riure pels descosits, em van fer vessar llàgrimes i em van consolar durant els moments difícils. Es tracta de saber que no estàs sol. Es tracta d'entendre els nostres veïns amb maneres noves i entenedores. Es tracta de deixar espai per a la reflexió i la contemplació i recordar el que és veritablement important per a nosaltres a mesura que creixem i canviem.
So this neglected space became a constructive one, and people's hopes and dreams made me laugh out loud, tear up, and they consoled me during my own tough times. It's about knowing you're not alone; it's about understanding our neighbors in new and enlightening ways; it's about making space for reflection and contemplation, and remembering what really matters most to us as we grow and change.
Això ho vaig començar l'any passat i vaig començar a rebre centenars de missatges de gent apassionada que volien fer una paret amb les persones de la seva comunitat, així que els companys del centre cívic i jo vam crear un conjunt d'eines i ara s'han creat parets a països d'arreu del món, incloent-hi Kazahstan, Sud-àfrica, Austràlia, Argentina i molts més. Tots junts, hem demostrat com de poderosos poden ser els espais públics si se'ns dóna la oportunitat de tenir veu i compartir més els uns amb els altres.
I made this last year, and started receiving hundreds of messages from passionate people who wanted to make a wall with their community. So, my civic center colleagues and I made a tool kit, and now walls have been made in countries around the world, including Kazakhstan, South Africa, Australia, Argentina, and beyond. Together, we've shown how powerful our public spaces can be if we're given the opportunity to have a voice, and share more with one another.
Dues de les coses més valuoses que tenim són el temps i les nostres relacions amb la resta de persones. En l'època de distraccions constants que vivim és més important que mai trobar maneres de mantenir la perspectiva i recordar que la vida és curta i fràgil. Parlar de la mort, o fins i tot pensar-hi, és un assumpte que sovint ens desanima, però m'he adonat que el fet de preparar-se per la mort és una de les coses més encoratjadores que es poden fer. Pensar en la mort t'aclareix la vida.
Two of the most valuable things we have are time, and our relationships with other people. In our age of increasing distractions, it's more important than ever to find ways to maintain perspective, and remember that life is brief and tender. Death is something that we're often discouraged to talk about, or even think about, but I've realized that preparing for death is one of the most empowering things you can do. Thinking about death clarifies your life.
Els nostres espais compartits poden reflectir millor el que ens importa com a indivuds i com a membres d'una comunitat; i amb més maneres de compartir les nostres esperances i històries, les persones que ens envolten no només ens poden ajudar a tenir millors espais sinó també a portar una vida millor. Gràcies. (Aplaudiments)
Our shared spaces can better reflect what matters to us, as individuals and as a community, and with more ways to share our hopes, fears and stories, the people around us can not only help us make better places, they can help us lead better lives. Thank you.
(Aplaudiments) Gràcies. (Aplaudiments) (Aplaudiments)
(Applause) Thank you. (Applause)