Arreu del planeta, hi ha uns 60 milions de persones que han hagut de deixar casa seva per a escapar de la guerra, la violència i la persecució. La majoria han esdevingut desplaçats interns, que vol dir que han fugit de casa però que encara són als seus països. Altres han creuat la frontera per a buscar refugi fora dels seus països. Normalment se'ls denomina refugiats. Però què significa exactament aquesta paraula? Al món hi ha hagut refugiats des de fa mil·lennis, però la definició moderna fou esbossada a la Convenció de l'ONU el 1951 en relació a l'estatut dels refugiats en resposta a les persecucions massives i desplaçaments de la 2a Guerra Mundial. Defineix un refugiat com algú que es troba fora del seu país d'origen i que no pot tornar-hi per un temor ben fundat de ser-hi perseguit. Aquesta persecució pot ser deguda a la seva raça, religió, nacionalitat, afiliació a un grup social particular o opinió política, i està sovint relacionada amb la guerra i la violència. Avui aproximadament la meitat dels refugiats són nens, alguns no acompanyats d'un adult, una situació que els fa especialment vulnerables a l'explotació infantil o sexual. Cada refugiat té una història diferent, i molts han d'emprendre perillosos viatges amb desenllaços incerts. Però abans de passar a què suposen els seus viatges, aclarim una cosa. Hi ha molta confusió respecte a la diferència entre els termes "migrant" i "refugiat". Els "migrants" són gent que deixa els seus països per raons no relacionades amb la persecució, com ara la cerca de millors oportunitats econòmiques o l'abandó de zones afectades per sequeres a la recerca de millors circumstàncies. Hi ha molta gent arreu del món que ha estat desplaçada per catàstrofes naturals, inseguretat alimentària, i altres adversitats, però la llei internacional, encertadament o no, només reconeix com a refugiats els que fugen de conflictes i violència. Aleshores, què passa quan algú fuig del seu país? La majoria dels viatges dels refugiats són llargs i arriscats amb un accés limitat a un sostre, aigua o menjar. Com que la marxa pot ser sobtada i inesperada, pot ser que abandonin les seves pertinences, i la gent que escapa d'un conflicte sovint no té la documentació requerida, com ara visats, per a pujar a un avió i entrar legalment en altres països. Factors financers i polítics poden també impedir que viatgin per les rutes habituals. Això significa que poden viatjar només per terra o mar, i poden necessitar confiar les seves vides a traficants, per a què els ajudin a creuar fronteres. Mentre alguns busquen la seguretat amb les seves famílies, altres intenten passar sols i deixen enrere els seus éssers estimats amb l'esperança de reunir-s'hi després. Aquesta separació pot ser traumàtica i insuportablement llarga. Encara que més de la meitat dels refugiats que hi ha al món són en ciutats, adesiara la primera parada d'algú que fuig d'un conflicte és un camp de refugiats, sovint dirigits per l'Agència de l'ONU per als Refugiats o pels governs locals. Els camps de refugiats estan pensats per a ser refugis temporals, usats a curt termini fins que els seus habitants poden tornar a casa, ser integrats en un país d'acollida, o ser reubicats en un altre país. Però el reassentament i la integració a llarg termini són opcions limitades. A molts refugiats no els queda altra que quedar-se als camps durant anys i a vegades fins i tot dècades. Després d'arribar a un nou país, el primer pas legal per a un desplaçat és sol·licitar asil. En aquest punt, són considerats sol·licitants d'asil i no se'ls reconeix com a refugiats fins que la seva sol·licitud és acceptada. Si bé en general els països coincideixen en una definició de refugiat, cada país d'acollida és responsable d'examinar totes les sol·licituds d'asil i de decidir si als sol·licitants se'ls concedeix l'estatut de refugiats o no. Les directrius poden variar substancialment d'un país a un altre. Els països d'acollida tenen diverses obligacions envers aquells a qui han reconegut com a refugiats, com ara la garantia de normes mínimes de tractament i no discriminació. L'obligació més bàsica vers els refugiats és la no devolució, un principi que impedeix que una nació pugui enviar cap persona al país on la seva vida i llibertat són amenaçades. En realitat, però, els refugiats són sovint víctimes d'un tractament inconsistent i discriminatori. Cada cop més són obligats a refer les seves vides enfrontant la xenofòbia i el racisme. I massa sovint no se'ls permet incorporar-se al mercat laboral i són totalment dependents de l'ajuda humanitària. A més, moltíssims nens refugiats no estan escolaritzats degut a la falta de finançament dels programes educatius. Si mireu enrere en la vostra història familiar, hi ha possibilitats que descobriu que en algun punt, els vostres ancestres fossin forçats a deixar la seva llar, ja fos escapant d'una guerra o fugint de la discriminació i la persecució. Seria bo per a tots nosaltres que recordéssim les seves històries quan escoltem sobre els refugiats desplaçats avui en dia, a la recerca d'un nova llar.
Around the globe, there are approximately 60 million people who have been forced to leave their homes to escape war, violence, and persecution. The majority of them have become internally displaced persons, which means they have fled their homes but are still within their own countries. Others have crossed a border and sought shelter outside of their own countries. They are commonly referred to as refugees. But what exactly does that term mean? The world has known refugees for millennia, but the modern definition was drafted in the UN's 1951 Convention relating to the status of refugees in response to mass persecutions and displacements of the Second World War. It defines a refugee as someone who is outside their country of nationality, and is unable to return to their home country because of well-founded fears of being persecuted. That persecution may be due to their race, religion, nationality, membership in a particular social group, or political opinion, and is often related to war and violence. Today, roughly half the world's refugees are children, some of them unaccompanied by an adult, a situation that makes them especially vulnerable to child labor or sexual exploitation. Each refugee's story is different, and many must undergo dangerous journeys with uncertain outcomes. But before we get to what their journeys involve, let's clear one thing up. There's a lot of confusion regarding the difference between the terms "migrant" and "refugee." "Migrants" usually refers to people who leave their country for reasons not related to persecution, such as searching for better economic opportunities or leaving drought-stricken areas in search of better circumstances. There are many people around the world who have been displaced because of natural disasters, food insecurities, and other hardships, but international law, rightly or wrongly, only recognizes those fleeing conflict and violence as refugees. So what happens when someone flees their country? Most refugee journeys are long and perilous with limited access to shelter, water, or food. Since the departure can be sudden and unexpected, belongings might be left behind, and people who are evading conflict often do not have the required documents, like visas, to board airplanes and legally enter other countries. Financial and political factors can also prevent them from traveling by standard routes. This means they can usually only travel by land or sea, and may need to entrust their lives to smugglers to help them cross borders. Whereas some people seek safety with their families, others attempt passage alone and leave their loved ones behind with the hopes of being reunited later. This separation can be traumatic and unbearably long. While more than half the world's refugees are in cities, sometimes the first stop for a person fleeing conflict is a refugee camp, usually run by the United Nations Refugee Agency or local governments. Refugee camps are intended to be temporary structures, offering short-term shelter until inhabitants can safely return home, be integrated to the host country, or resettle in another country. But resettlement and long-term integration options are often limited. So many refugees are left with no choice but to remain in camps for years and sometimes even decades. Once in a new country, the first legal step for a displaced person is to apply for asylum. At this point, they are an asylum seeker and not officially recognized as a refugee until the application has been accepted. While countries by and large agree on one definition of refugee, every host country is responsible for examining all requests for asylum and deciding whether applicants can be granted the status of refugee. Different countries guidelines can vary substantially. Host countries have several duties towards people they have recognized as refugees, like the guarantee of a minimum standard of treatment and non-discrimination. The most basic obligation towards refugees is non-refoulement, a principle preventing a nation from sending an individual to a country where their life and freedom are threatened. In reality, however, refugees are frequently the victims of inconsistent and discriminatory treatment. They're increasingly obliged to rebuild their lives in the face of xenophobia and racism. And all too often, they aren't permitted to enter the work force and are fully dependent on humanitarian aid. In addition, far too many refugee children are out of school due to lack of funding for education programs. If you go back in your own family history, chances are you will discover that at a certain point, your ancestors were forced from their homes, either escaping a war or fleeing discrimination and persecution. It would be good of us to remember their stories when we hear of refugees currently displaced, searching for a new home.